Habitar el món digital: exposició i amenaces a la identitat en línia

Els reptes de seguretat a la xarxa engloben diferents fronts, des de l'exposició de dades personals a l’ús criminal de les tecnologies. 

D’acord amb l’Agència Catalana de Ciberseguretat el 81% dels incidents relacionats amb el cibercrim involucren contrasenyes robades o fàcilment craquejades. Això fa pensar en si ens exposem a més perills en línia dels que correríem fora de la pantalla. 

Encara que la majoria d’usuaris de la xarxa no gaudim de coneixements especialitzats en ciberseguretat, el cert és que els humans fem valoracions de risc constants sobre l’entorn, ja que des de la infància la percepció de la seguretat i la necessitat de comprendre el funcionament del medi és clau per a la nostra supervivència. En la vida quotidiana calculem probabilitats de forma constant: en conduir, en estimar la idoneïtat d’un possible candidat a match a les aplicacions de cites o en l’èxit d’una inversió econòmica. De forma habitual avaluem el propi risc —físic i emocional—, evitant exposar-nos a situacions vulnerables. Però, malgrat tota aquesta pràctica preventiva, continuem aplicant els mateixos filtres mentals en la nostra presència online? 

És sabut com l’economia de plataformes ha posat en qüestió el dret a la privacitat, però és especialment significatiu el fenomen d’externalització de la intimitat que ha generat l’esfera virtual. Avui dia trobem en les xarxes socials una exposició pública tant física com emocional, que va de bracet amb la necessitat d’acceptació i reconeixement social generalitzat. Tot i això, resulta gairebé inevitable compartir informació sobre un mateix a internet. Al capdavall, qui no té un perfil a Instagram, té un rellotge o un aspirador intel·ligent, utilitza apps d’idiomes o, no menys important, accepta l’ús de dades personals en permetre les galetes dels llocs web. La societat del Big Data es configura a través de la virtualització d'identitats fragmentades en múltiples perfils en línia. Tanmateix, som conscients del rastre que deixen a la xarxa cada una d’aquestes accions? Si bé existeix cada vegada més sensibilització sobre la comercialització de dades, és possible usar la intimitat com a arma? 

Si mirem enrere, ja fa deu anys que Edward Snowden va alertar la humanitat de l’espionatge indiscriminat i la violació de privacitat que rebia el poble nord-americà en mans del seu propi govern. Des de llavors, l’adveniment de l’economia de plataformes ha comportat la generació de quantitats massives de dades i l’extensió de nous models de vigilància digital. 

Criminalitat en línia, els últims artificis de l’estafa

En els últims anys, la digitalització s’ha estès a diversos àmbits de la societat, des del sector laboral o administratiu fins al de la salut o l’oci. Es pot observar un clar paral·lelisme entre els costums o hàbits tradicionalment analògics i el seu homònim virtual. Pràctiques com comprar o buscar parella, per exemple, estan tan esteses i normalitzades en el panorama digital com ho han sigut de forma natural en el món físic. Amb tot, aquesta projecció virtual de l’estructura social no deixa fora del sistema pràctiques il·lícites com el robatori, l’espionatge, la suplantació d’identitat, l’assetjament o l’extorsió; activitats també presents a l’altra banda de la pantalla.

El desenvolupament de noves eines informàtiques ha donat lloc a diferents formes de violència a la xarxa. Darrerament, els avenços més alarmants són aquells que involucren intel·ligència artificial, la qual permet, per exemple, replicar qualsevol veu humana a partir d’una mostra de només tres segons d’àudio. Tant és així que una de les tècniques que està portant de cap la policia nord-americana són les trucades de segrest comeses amb una IA, on es pot sentir la veu d’un familiar demanant ajuda. Són situacions que, si bé no comporten un segrest real, són viscudes amb angoixa i patiment per part de la víctima, qui té una vivència ben real dels fets. Aquest va ser el cas de Jennifer DeStefano, una americana víctima d’una estafa de segrest virtual, on una intel·ligència artificial va suplantar la veu de la seva filla adolescent. La mediàtica notícia va tenir un final feliç, en poder comprovar en qüestió de minuts que l’estat de la suposada víctima no era la que relataven els criminals. Amb tot, casuístiques com aquesta continuen sense ser punibles a causa de la falta de marc legal de les noves tecnologies, la qual deixa al descobert un sistema judicial endarrerit en pràctiques cibercriminals.

Per situar-nos en un context més proper, i potser per això encara més inquietant, trobem noves formes de vigilància digital a través de l’ús d’aplicacions espia o controls parentals aplicats a la parella. Tal com explica Bruno Pérez Juncà, investigador digital forense, al pòdcast Ciberseguretat de Catalunya Ràdio, aquestes aplicacions, originalment dissenyades per regular la visualització de continguts a menors d’edat, s'utilitzen en alguns casos per vulnerar la privacitat en les comunicacions personals de la parella.

Com apunta l’informe “Violencia digital de género: una realidad invisible” publicat el 2022 per l’Observatorio Nacional de Tecnología y Sociedad (ONTSI), es pot observar un augment de casos de violència digital centrats en la dona, fruit de conductes vexatòries, assetjament en línia o exposició de vídeos de caràcter sexual sense consentiment, conegut com a pornografia per venjança. De fet, amb noves tecnologies com el deepfake cada vegada més a l’abast de tothom, s’obre la porta a la creació de contingut de vídeo hiperrealista generat per intel·ligència artificial. Aquesta tècnica, en les pitjors mans, és capaç de crear vídeos pornogràfics falsos de possibles víctimes d’extorsió o, fins i tot, de menors d’edat, com hem vist en els darrers dies. En aquest sentit, resulta especialment pionera la iniciativa catalana de Fem Bloc, un projecte finançat per la Unió Europea, que ofereix una línia d’atenció i suport legal, psicosocial i tecnològic davant de violències masclistes en línia.

Vulnerables a l’amenaça digital: mesures de protecció tecnològica

Les prospeccions de futur en el camp de la ciberseguretat albiren un augment de la complexitat de les estafes i crims virtuals en els pròxims anys, cada vegada més difícils de detectar. Per aquest motiu, no són pocs els experts d’aquest sector que aposten per enfortir les mesures de protecció en línia; no només dins les grans empreses, sinó també entre els hàbits de la població general. Com a mesures de protecció, els experts en aquest camp recomanen activar el doble sistema d’autenticació a tots els perfils, reforçar la seguretat dels comptes a partir de contrasenyes amb factors biomètrics com la veu, l'empremta dactilar o l’escàner de retina, així com usar claus d’un sol ús per autoritzar transaccions en línia. Fins i tot, s’adverteix sobre desconnectar el wifi i altres dispositius de la llar connectats a la xarxa en marxar de vacances pot evitar la intrusió de programari maliciós al sistema. 

L’empresa de tecnologia observacional Smartme Analytics, va afirmar en un estudi del 2022 que els ciutadans espanyols passen, de mitja, gairebé quatre hores diàries fent ús del seu dispositiu mòbil; el que seria l’equivalent a la quarta part de les hores que una persona està desperta al dia. La digitalització està tan arrelada a la societat actual que es podria afirmar que naveguem la vida amb un peu a cada cantó de la pantalla. Sembla, doncs, pertinent formular-se la pregunta de si, per més que circulem per la xarxa amb la mateixa naturalitat amb què caminem pel carrer, som conscients dels riscos que comporta habitar el món digital? Si bé cada vegada se sent més a parlar de tècniques delictives, la protecció última implica copsar el funcionament de les eines tecnològiques al nostre abast per tal de comprendre com s’articula la mediació digital en una estructura social cada vegada més críptica i inextricable. 

Autora: Laura Trilla Pérez