El Port de Barcelona: una ciutat dins de la ciutat
3 de maig de 2022
La infraestructura logística s’estructura a partir d’un sistema de transport multimodal, digital i automatitzat que garanteix el funcionament de prop de mig miler d’empreses i genera un 2% del PIB català.
Un dels horitzons de Barcelona és el mar. Aquest mantell blau s’associa, en primera instància, a turisme, bon temps, esbarjo i estiu, però en un dels extrems d’aquest horitzó, sobresurt l’edifici del World Trade Center, que introdueix els termes comerç i logística a aquest concepció del mar. En el seu interior s’hi troben les oficines i infraestructura del Port de Barcelona, que acull entre 400 i 500 empreses i dona feina a 37.000 persones. És a dir, som davant d’una “infraestructura estratègica del país, crítica i essencial perquè funcioni”, segons el seu president, Damià Calvet. I és que té un impacte del 2% del PIB, però únicament un 0,72% dels gasos d’efecte hivernacle gràcies a una aposta per la digitalització de processos.
Gairebé tothom ha vist algun cop a la vida una fotografia o un vídeo amb els contenidors al Port. És una clàssica imatge de caixes de gran magnituds, col·locades de manera ordenada, com si es tractés del Tetris, però aquesta és només una part de l’activitat que s’hi concentra. Per conèixer el seu dia a dia, cal embarcar-se. Literalment, embarcar-se, en un dels petits vaixells que permeten navegar per les seves carreteres d’aigua i veure cadascuna de les terminals, com han pogut viure en primera persona les empreses sòcies del Cercle Tecnològic en la primera sessió del Viu Tecnologia.
La part més propera de la infraestructura, o de la “ciutat dins de la ciutat”, com els agrada anomenar als treballadors del Port sobre el seu entorn laboral, al World Trade Center és l’espai dominat pels creuers. N’hi ha de grans i de petits; alguns que han arribat per quedar-s’hi uns dies i d’altres, que estan a punt de marxar; però el que crida l’atenció és que bona part d’ells ja s’han alienat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible amb un gran “hybrid” escrit a la seva coberta. Efectivament, són vehicles que redueixen les seves emissions i que han incorporat bateries en el seu funcionament. “El Port de Barcelona prioritza la innovació i als vaixells sostenibles”, ha assenyalat la subdirectora general d’Organització i Recursos Interns, Catalina Grimalt, en el recorregut, qui esmenta el gas natural liquat com un altre element utilitzat per reduir l’ús del petroli.
El Port prioritza els vaixells que redueixen les emissions a través de l’ús de gas natural liquat o sistemes híbrids
Un cop es deixa enrere la part vinculada al turisme, s’arriba al moll de l’os. Tant si es mira a banda esquerra com a banda dreta la imatge són vaixells de gran magnitud, cadascun situat en el seu espai pertinent: granel – amb cereals, i especialment soja, com a mercaderies principals-, energia, vehicles, contenidors de retail –plens en l’instant de la visita per la presència de vaixells asiàtics... Productes diferenciats que tenen un element comú, una gestió automatitzada. “Qualsevol mercaderia que surt de les terminals passa per un procés duaner que s’ha automatitzat perquè hi hagi connexió entre tots els actors que intervenen”, apunta Grimalt fent referència a la plataforma Pòrtic. Aquest programari permet que els agents de duanes, les autoritats policials i qualsevol membre de la comunitat portuària pugui intercanviar informació en menys de 30 segons per a l’entrada o sortida d’un camió o un vaixell, o la gestió de contenidors. “Abans potser trigaves 6 o 7 minuts a tramitar tota la paperassa, ara potser només trigues 20 segons”, ha apuntat. El sistema treballa a partir dels codis que identifiquen els vehicles i les mercaderies que es mouen a la infraestructura, els quals s’introdueixen a la plataforma per informar cadascun dels actors involucrats en la seva gestió i activar el sistema predissenyat perquè reconegui l’operació i la maquinària que ha d’intervenir.
Una de les últimes fases d’innovació executada pel Port de Barcelona ha estat la instal·lació de càmeres amb intel·ligència artificial. Aquesta tecnologia utilitza els mateixos codis que identifiquen els camions, els vaixells i els contenidors per tenir controlat el moviment dels terminals i optimitzar tasques. Però els algoritmes es troben encara en fase de millora, ja que el full de ruta de l’ens inclou l’habilitació d’una xarxa de 5G que millori la connectivitat dels dispositius i innovacions implantades. “Tenim oberta la licitació d’una xarxa privada perquè en un parell d’anys hi hagi cobertura”, ha apuntat Grimalt.
La plataforma Pòrtic connecta la comunitat portuària i facilita la transmissió d’informació de vehicles i mercaderies que entren en el circuit de la infraestructura
Tot i l’aposta per les innovacions més punteres, l’espai no deixa enrere la multimodalitat. Prop del 15% de les entrades i sortides de mercaderies s’efectuen per la via ferroviària, i és el sector automobilístic qui més en fa ús amb el 30% dels moviments. L’àrea portuària de Barcelona destaca per estar connectada per tres sistemes diferents: el de la Generalitat, l’ibèric i l’europeu.
Pla de futur digital
Les aspiracions del Port de Barcelona en termes de digitalització contemplen consolidar-se com un hub d’innovació. “Volem ser, i ja som, un port smart: sostenible, multimodal, àgil, resilient i transparent”, ha definit el cap d’Innovació, Carles Rúa, “hem aplicat tecnologia diversa per automatitzar els processos i fer més eficient la feina, però mirem cap al futur pensant en l’emprenedoria”. En el seu entorn proper, s’hi localitzen espais claus com el DFactory o el Pier 01, la Universitat Politècnica de Catalunya amb els estudis de nàutica, o companyies multinacionals amb vinculació directa o indirecta a la logística i comerç per mar.
Actualment, es troben en marxa dos projectes impulsats per l’Autoritat Portuària de Barcelona i l’Ajuntament, els quals contemplen la creació d’un node formatiu tecnològic de la nàutica i el Blue Tech Port per atraure start-ups, talent i noves idees.