El BSC, elit de la supercomputació a Europa

El centre que acollirà el MareNostrum 5 és un dels emplaçaments clau al continent, tant pel futur superordinador com per la investigació en la hibridació d’aquesta tecnologia amb la quàntica

La investigació científica tradicional ha seguit el mateix procés: es parteix d'una teoria i s'experimenta sobre ella. Si els resultats són inesperats, en canvia la idea de partida i es torna de nou a planificar una fase de proves per ratificar o rebutjar la nova hipòtesi. "Fa aproximadament 20 anys, un grup d'investigadors va veure que el paradigma estava canviant", explica el director associat del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), Pep Martorell, en una sessió organitzada pel Cercle Tecnològic,"en aquests salts no lineals per canviar o evolucionar la teoria, va sorgir un nou instrument: la supercomputació, que permet escalar simulacions com mai es podrà escalar experimentació en un laboratori". El centre va ser creat el 2005 amb inversió del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats del govern espanyol (60%), el Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat (30%) i la Universitat Politècnica de Catalunya (10%), i després de gairebé dues dècades, s'ha convertit en un dels cinc emplaçaments escollits a Europa per albergar els superordinadors capaços d'impulsar la recerca al continent. Aquesta elit, a casa nostra, és el MareNostrum 5, que es posarà en marxa a mitjan 2023.

Les instal·lacions donen feina a 800 persones, de les quals 600 són científics arreu del món. Només un 20% del potencial de supercomputació es destina a projectes iniciats a Catalunya, siguin públics o amb col·laboració privada, mentre que el 80% restant correspon a la investigació efectuada per científics de tota Europa. La màquina emprada actualment és el MareNostrum 4 i consta de 13,9 petaflops. "És un dels superordinadors més potents del món, però no ens és igual si som els primers o els cinquens dels rànquings perquè busquem maximitzar la diversitat d'arquitectures per als nostres usuaris", alerta Martorell, "volem ordinadors que resolguin problemes reals i que combinin diferents tecnologies per abastir diferents àmbits d'estudi".

Però no tot es basa en accions, sinó que Martorell recorda que el compromís amb el medi ambiental es troba també en la recerca: “Un dels usos imortants dels superordinadors és la simulació del planeta a llarg termini. Aquí hi ha una paradoxa: hem de fer una petita petjada de carboni per saber cap a on va el planeta i actuar”.

Aquesta visita ha sigut realitzada en el marc de la iniciativa Viu Tecnologia i l’han pogut viure en primera persona les empreses que formen part del Cercle Tecnològic.